Ni un dret menys!
La pandèmia ha posat al descobert les debilitats d’un model socio-econòmic basat en l’explotació del treball de la majoria i la natura per enriquir a una minoria. A més, per fer-ho també ha posat les seves urpes sobre serveis bàsics per mantenir el nostre benestar, com és la salut, l’educació, les residències de la gent gran, així com també ha invisibilitzat de forma continuada el treball de cures, que recau sobre les dones, i que és menystingut tot i que sense aquest treball no funcionaria res.
Amb la crisi de 2008 els governs del PSOE i del PP, ajudats pels governs de CiU, ens van treure tota una sèrie de drets que ara ens serien de gran ajuda. Totes les retallades en drets laborals, en les pensions, en els serveis públics, han portat al nostre país a combatre una pandèmia com mai havíem viscut sense la capacitat per donar una resposta òptima. La tragèdia de les residències, la falta d’equips de protecció, la falta de personal sanitari, i el menysteniment de la prevenció en l’atenció primària, per no parlar del tracte que ha rebut la infància i el món educatiu, no han estat fruit de la mala sort. Són problemes que es podien evitar, i que si s’actua es pot evitar repetir els mateixos errors. Revertir les retallades i guanyar nous drets no només és una necessitat, és una urgència.
Ara és el moment de passar a l’acció, no només perquè hem recuperat la mobilitat (tot i les limitacions evidents). És el moment perquè si no ho fem ara, demà serà massa tard. Si no ens organitzem, si no preparem la lluita per aconseguir allò que és necessari per millorar la qualitat de vida de la majoria treballadora, ens tocarà defensar amb les ungles drets que pensàvem que serien per sempre. Ja ens va passar fa una dècada, i no podem deixar que torni a passar. La classe treballadora no té televisions per fer-se escoltar, no té grans mecenes que paguin grans campanyes, no té lobbies, però és majoria, i quan es mou fa canviar les coses.
Necessitem juntar-nos als carrers, a la feina, allà on fem vida.
Necessitem entendre la realitat per transformar-la.
Necessitem organitzar-nos més enllà de moments concrets.
Actua, milita!