Setmana laboral de 30 hores

treball

Setmana laboral de 30 hores

La pandèmia ha demostrat que és la classe treballadora qui ho sustenta tot. Són les treballadores i els treballadors, i no pas els empresaris o els especuladors, els que fan que les coses funcionin. Podríem omplir la nevera si no hi haguessin treballadors i treballadors al camp? Sense transportistes? I sense els magatzems? Sense supermercats o botigues d’alimentació? Qui fa que funcionin? Tot i que ara és més evident que mai que és el treball el que crea la riquesa, continuem amb un model en el que les jornades interminables i les hores extra estan en l’ordre del dia. Es tracta a les treballadores i als treballadores com si fossin màquines que no es cansen, que no tenen vida més enllà de la seva feina. Hem de superar aquest model. Posar la vida al centre no és una consigna buida de contingut, sinó una necessitat imperiosa. Per fer-ho és imprescindible repartir els treballs, i reduir la jornada laboral és un dels passos que cal donar.

A més, la digitalització i automatització de més sectors de l’economia comporta que molts dels treballs repetitius es vagin substituint per les màquines, a la vegada que l’emergència climàtica requereix una disminució de la mobilitat amb vehicles privats. Però no només es donen aquestes tendències que tindran una gran repercussió a mig termini, sinó que en el curt termini, com a conseqüència de la pandèmia, existeix l’amenaça que les regulacions temporals d’ocupació es transformin en la destrucció de llocs de treball. Per això, més enllà de les mesures necessàries per frenar l’atur com podrien ser acabar amb l’acomiadament gratuït, cal impulsar una mesura que serveixi a la vegada per repartir el treball i la riquesa, i per transformar molts dels aspectes de la nostra vida. Aquesta mesura és la reducció de la jornada laboral a 30 hores setmanals, una proposta sobre la que es debat a tot el món, així com condensar-la a 4 dies, per reduir la mobilitat i, per tant, la contaminació, i millorar la conciliació i fomentar el consum intern.

La lluita per reduir la jornada laboral ha estat un dels motors del moviment obrer al llarg de la història. La conquesta de la jornada de 8 hores es va donar després de grans lluites i grans sacrificis d’una classe obrera organitzada, que en el cas del nostre país va protagonitzar una de les vagues més llargues i combatives de la història amb la Vaga de la Canadenca. Ara és el moment de posar sobre la taula noves propostes que millorin la qualitat de vida de la majoria treballadora, que articulin la seva organització i autodefensa. La jornada de 30 hores, sense pèrdua salarial, condensada en 4 dies, representa no només la forma més efectiva de crear nous llocs de treball, sinó que a més fo-menta el repartiment del treball de cures, limitaria les jornades parcials no voluntàries que afecten en la seva majoria a dones, incrementa el temps disponible per a la formació i l’educació, així com el temps d’oci, que fomentaria el turisme intern en un moment en el que el sector pateix una crisi plena d’incerteses. Mesures com aquesta, però, han d’anar acompanyades de la derogació de les reformes laborals de PP i PSOE, i d’un major pes dels sindicats en les empreses, que és, en definitiva, un major pes de la classe treballadora en l’organització de l’activitat econòmica.