El Futur És Comunista

PASSA A L'ACCIÓ

Ni un dret Menys

Ni un dret menys!

La pandèmia ha posat al descobert les debilitats d’un model socio-econòmic basat en l’explotació del treball de la majoria i la natura per enriquir a una minoria. A més, per fer-ho també ha posat les seves urpes sobre serveis bàsics per mantenir el nostre benestar, com és la salut, l’educació, les residències de la gent gran, així com també ha invisibilitzat de forma continuada el treball de cures, que recau sobre les dones, i que és menystingut tot i que sense aquest treball no funcionaria res.


salut

Dels aplaudiments als fets

Entenem i defensem la salut en un sentit ampli del benestar de l'ésser humà en tots els àmbits de la vida, i per això és important tenir en compte els determinants socials que afecten la nostra salut .El model sanitari que defensem és universal i públic 100x100 en la provisió ,titularitat i gestió, amb re-cursos suficients. Per tant, rebutgem el model neoliberal basat en el lucre i la mercantilització de la nostra salut.


treball

Setmana laboral de 30 hores

La pandèmia ha demostrat que és la classe treballadora qui ho sustenta tot. Són les treballadores i els treballadors, i no pas els empresaris o els especuladors, els que fan que les coses funcionin. Podríem omplir la nevera si no hi haguessin treballadors i treballadors al camp? Sense transportistes? I sense els magatzems? Sense supermercats o botigues d’alimentació? Qui fa que funcionin? Tot i que ara és més evident que mai que és el treball el que crea la riquesa, continuem amb un model en el que les jornades interminables i les hores extra estan en l’ordre del dia.


feminisme

La vida o el capital

La nostra proposta feminista vol posar la vida al centre, fent que el nostre dia a dia no es vegi monopolitzat pel treball assalariat i valorant el treball de cures. El treball reproductiu o de cures és tot el treball encaminat al manteniment de la vida i la supervivència humana. Engloba totes les atencions i cures necessàries perquè això sigui així, incloent el treball domèstic, l’educació dels fills i filles i altres àmbits. En contraposició al treball productiu, està invisibilitzat i menystingut tot i ser imprescindible per la supervivència. El porten a terme majoritàriament les dones, de manera gratuïta i invisible o en feines precàries i amb poc prestigi. Això arriba a tal punt que moltes teories deixen aquest treball fora de l’anàlisi capitalista, quan qualsevol societat seria insostenible sense les cures.


renda

Renda bàsica

Fa molts anys el moviment obrer, després de fortes lluites aconseguia la jornada laboral de vui hores: vuit hores de treball, vuit de descans i vuit per a l’oci (estudi). Però és evident que en el segle XXI aquesta conquesta se'ns ha quedat curta. Els avenços tecnològics permetrien treballar menys hores i també hem canviat la forma d’entendre i prioritzar les activitats humanes, deslliurant-nos de la visió capitalista que ens redueix a la nostra força de treball i entenent que el treball productiu és necessari per garantir la vida i l’organització social però que no és allò que ens defineix com a humans.


educacio

Reduïm les ràtios

L’educació és un dels pilars de qualsevol projecte revolucionari, ja que és l’estament públic que més s’ocupa del benestar de la infància i per on passen les generacions futures que viuran i construiran la societat que vindrà. Des de Comunistes defensem l’educació pública i de qualitat, participant de les lluites existents en la seva defensa i sent propositius en la diagnosi de l’estat actual de l'educació.


gentgran

Residències 100% públiques

Les residencies són els domicilis habituals de les persones ingressades; no són hospitals, no són centres mèdics, és el lloc on viuen persones que no poden o no volen viure soles o en un domicili amb la família, per la seva pròpia cura i seguretat. Així, pel sol fet de viure a una residencia no hauria de significar cap pèrdua de drets. Per tant. ha de estar garantida la seva llibertat, la mobilitat, el dret a la salut i a la vida en total igualtat amb les persones que no viuen a les residències. El control i assistència sanitària ha d’estar a càrrec del servei d'atenció primària que li correspon pel lloc on està ubicada la residència, i en cas de necessitat l'han de curar a l'hospital o al Centre sociosanitari.


finances

Que paguin els que mai paguen.

Si pretenem redistribuir la riquesa i aconseguir que l’impacte de l’actual crisi derivada del coronavirus no afecti a les classes treballadores, com va passar després de la crisi-estafa del 2008, és absolutament urgent emprendre una reforma fiscal radical i de caire progressiu. Les necessitats d’una major despesa ja existien, però la recessió actual està posant encara més de manifest que si volem un sistema sanitari públic i de qualitat, un sistema educatiu amb gratuïtat real en totes les seves etapes, una renda bàsica universal o el desenvolupament de la llei de dependència, això només serà possible amb un augment substancial de la pressió fiscal centrada en les rendes més altes.


banca

Nacionalitzem la banca

La desregulació del sistema financer es va accelerar durant les reformes neoliberals iniciades a la dècada dels anys 80 del segle passat. Tot aquest procés va assentar les bases perquè esclatés al 2008 la darrera gran crisi-estafa del capitalisme a nivell global. Malgrat els moviments de protesta que es van desencadenar, finalment es van tornar a imposar les polítiques de dretes que van rescatar el sector bancari, van fer caure tot el pes de la recessió sobre les classes populars i van incrementar encara més les desigualtats en la distribució de la renda. Ara mateix, les 2.000 persones més riques del món acumulen tanta riquesa com els 4.600 milions més pobres.


economia

Economia planificada

Cap segle com el XXI està complint tant a la perfecció les prediccions més funestes del capitalisme. Guerres pel petroli, desigualtat creixent i destrucció accelerada del clima. Què ha fallat? Ja no és possible culpar al fantasma del comunisme soviètic, ni queda racó del planeta que no hagi estat conquerit pel mercat. Com és, doncs, que després de la victòria del capital sobre els seus enemics, enlloc de pau duradora tenim cada cop més crisis i més sovint?


futur

Menys fum, més vida

L'impacte de la mobilitat sobre el canvi climàtic és molt important, a Catalunya gairebé un terç de les emissions de gasos d'efecte hivernacle tenen el seu origen en la forma en la que ens movem. L'impacte sobre la salut a les ciutats encara és més gran, ja que l'ús de vehicles a motor és la principal causa de la contaminació atmosfèrica, que mata cada any a 800.000 persones segons la comissió europea. A Barcelona es podrien evitar més de 900 morts anuals si es complís amb els nivells màxims de NO2 recomanats per la OMS, un dels principals gasos contaminants. Una altra conseqüència molt important de la mobilitat sobre la salut és el soroll, que junt amb la contaminació de l'aire són els dos factors ambientals de major impacte sobre la salut segons l’OMS, i també cal tenir en compte els accidents de trànsit, un altre dels efectes indesitjables d’un model de mobilitat molt basat en el cotxe, i també en la moto en el cas de Barcelona, on és amb diferència el vehicle que més es veu involucrat en accidents de trànsit.