Renda bàsica

renda

Renda bàsica

Fa molts anys el moviment obrer, després de fortes lluites aconseguia la jornada laboral de vui hores: vuit hores de treball, vuit de descans i vuit per a l’oci (estudi).

Però és evident que en el segle XXI aquesta conquesta se'ns ha quedat curta. Els avenços tecnològics permetrien treballar menys hores i també hem canviat la forma d’entendre i prioritzar les activitats humanes, deslliurant-nos de la visió capitalista que ens redueix a la nostra força de treball i entenent que el treball productiu és necessari per garantir la vida i l’organització social però que no és allò que ens defineix com a humans.

En una futura República cal posar les cures al centre de l’organització social i per això, cal garantir uns serveis públics de qualitat, però també assegurar que totes les persones tinguin garantides unes condicions mínimes per a la seva existència material. Sense garantir l'existència material no podem parlar de llibertat.

Això es podria aconseguir a través d’una Renda Bàsica, una prestació monetària pagada per l’estat de forma universal i incondicional que garanteixi els mínims per a poder viure.

La Renda Bàsica suposaria l’establiment d’un nou pacte social que implicaria un increment del poder de negociació de les classes populars, que serien les més beneficiades per la seva introducció.

La Renda Bàsica es sustenta en mesures de progressivitat fiscal -paga més impostos qui més té- que fan que sigui la burgesia qui pagui.

Com que garantiria l’existència material de tota la població, la Renda Bàsica suposaria una transformació profunda a nivell ideològic i organitzatiu. Permetria, en efecte, fer un salt qualitatiu en la presa de consciència i en la capacitat de la classe treballadora d’organitzar-se i participar del moviment obrer, de la política i dels moviments socials, en disposar de més temps, tenir les seves necessitats mínimes cobertes i no haver de patir per les represàlies. En definitiva, una renda bàsica lliure de les hipoteques a l'autonomia i el paternalisme institucional que impliquen les condicionalitats.

I si això és necessari per a tota la ciutadania, molt més necessari ho és per a les dones. Abans de la pandèmia, la pobresa i el treball precari, tenien majoritàriament, nom femení. Condicions que treuen autonomia personal i no et permeten planificar la teva vida i els teus desitjos a mig i llarg termini. També hem vist que després de la crisi del 2008, amb les retallades de serveis socials, les dones treballadores s'han hagut d'ocupar, quasi en solitari, de les cures a les persones dependents del cercle familiar (persones grans, malaltes, infants...).

Ara hem vist que els treballs que són imprescindibles, els treballs de cura i atenció a les persones, estan ocupats majoritàriament per dones. Però al mateix temps, són treballs poc valorats socialment i per tant, econòmicament. També hem vist com durant aquests dies de confinament la violència masclista s'ha vist agreujada.

Un nou dret que permeti a les dones capacitat de negociar les condicions de treball, que els permeti autonomia econòmica, és una mesura que afavoreix especialment aquest sector de la societat més castigada.

La renda bàsica, universal, incondicional, suficient i individual és una sortida feminista a la crisi.

I l'hem de considerar com un nou dret. Un nou dret pel segle XXI.