Reduïm les ràtios

educacio

Reduïm les ràtios

L’educació és un dels pilars de qualsevol projecte revolucionari, ja que és l’estament públic que més s’ocupa del benestar de la infància i per on passen les generacions futures que viuran i construiran la societat que vindrà.

Des de Comunistes defensem l’educació pública i de qualitat, participant de les lluites existents en la seva defensa i sent propositius en la diagnosi de l’estat actual de l'educació.

L’educació és un dret bàsic i un servei públic essencial

Creiem que, més enllà de la discussió sobre el paper transformador o no de l’escola, l'educació, en totes les seves facetes, és també fonamental com a servei social per tal de detectar o acompanyar casos de criatures en risc d’exclusió social. A més a més, el dret a tenir accés a l’educació en totes les etapes de la vida, però sobretot en la infància és un dret bàsic per poder tenir accés a la vida social en llibertat. En la gestió que ha fet el govern espanyol i el departament d'educació de la Generalitat hem pogut veure com aquesta visió no és compartida de forma majoritària, condemnant a les criatures a ser apartades de la seva principal font de socialització durant 6 mesos.

És necessari augmentar la inversió en educació per arribar, com a mínim, al 6% del PIB, tal i com preveu la LEC. Actualment a Catalunya es destina poc més del 3,9% del PIB, essent una de les partides pressupostàries més baixes d’Espanya i de la Unió Europea. Aquesta inversió s’ha de destinar a poder gaudir de millors recursos per tot l’alumnat, a millorar les condicions del professorat i a poder fer avançar l’educació pública amb criteris pedagògics i socials (entrant en debats com la sisena hora).

Cal reduir les ràtios. No només per fer front a la situació de la pandèmia actual si no de manera permanent. Amb les ràtios actuals és molt complicat fer l’atenció personalitzada que es requereix per gaudir d’una escola inclusiva. Les altes ràtios generen una sobrecàrrega al professorat amb feines de gestió allunyada del contacte amb l’alumnat.

Cal lluitar contra la segregació escolar. Les escoles concertades han d’anar passant gradualment cap a la titularitat pública fins a aconseguir una escola única que treballi conjuntament pel desenvolupament de tot l’alumnat en igualtat de condicions i en el marc d’un sistema inclusiu. A més a més, cal combatre la doble via que existeix dins la pròpia escola pública fruit de la lliure elecció de centre per part de les famílies i la gestió competitiva amb la que el departament ha desplegat la innovació a les aules. Apostem doncs, per una xarxa única que prioritzi l’escolarització de proximitat, però sense llibertat d’elecció de centre per part de les famílies.

Gestió democràtica i participada dels centres per fer front a la mercantilització. És evident que tots els centres han de poder tenir un cert grau d’autonomia i estabilitat de plantilla per poder confeccionar projectes educatius sòlids, però creiem que l’actual decret de direccions no va en aquesta línia. Importar el model de gestió de l’empresa privada a un servei públic només pro-voca desigualtat i augmenta la segregació escolar. Apostem per una gestió democràtica dels cen-tres, on els equips directius tinguin capacitat de decisió però també de forma participada amb el claustre i la comunitat educativa (professionals, famílies i alumnat).

Cal reforçar el paper pedagògic de la comunitat educativa al mateix temps que es garanteixen unes condicions de treball, d’accés i de formació dignes de l’escola pública que volem. La comunitat educativa ha d’estar al centre dels debats i de les decisions que afecten el funciona-ment dels centres educatius. Al seu torn, l’administració pública ha de garantir millors condicions laborals de tot el personal docent: s’ha de reformular la política contractual i acabar amb la figura d'interinitat i la precarietat vinculada a les substitucions.

Gratuïtat de tots els estudis en totes les etapes, del 0-3 fins als estudis superiors. És la única manera de lluitar realment contra la segregació escolar. No només cal assegurar la gra-tuïtat de tota l’activitat lectiva si no també eliminar els copagaments disfressats de serveis durant el dia escolar (material, sortides, menjador…). El benestar de les criatures durant les hores escolars no pot dependre de la capacitat adquisitiva de la seva família.

Cal reforçar i potenciar el lleure educatiu i l’associacionisme estudiantil. Els caus, esplais i casals són espais de participació d’infants i joves que són veritables motors de la vida comunitària als barris. D’altra banda, les associacions estudiantils són escoles de formació en la participació política i sindical. Cal reconèixer el paper d’aquestes organitzacions socials de base i potenciar-les mitjançant la legislació i el finançament que faci possible la seva tasca.