Que paguin els que mai paguen
Si pretenem redistribuir la riquesa i aconseguir que l’impacte de l’actual crisi derivada del coronavirus no afecti a les classes treballadores, com va passar després de la crisi-estafa del 2008, és absolutament urgent emprendre una reforma fiscal radical i de caire progressiu. Les necessitats d’una major despesa ja existien, però la recessió actual està posant encara més de manifest que si volem un sistema sanitari públic i de qualitat, un sistema educatiu amb gratuïtat real en totes les seves etapes, una renda bàsica universal o el desenvolupament de la llei de dependència, això només serà possible amb un augment substancial de la pressió fiscal centrada en les rendes més altes.
A curt termini, hem d’emprendre mesures com la recuperació d’un Impost Extraordinari sobre els Grans Patrimonis, la creació de la Taxa Tobin, una reformulació del tipus de gravamen, les reduccions i deduccions en l’Impost sobre el Patrimoni, una aplicació real i efectiva del tipus de gravamen del 35% del benefici real de les grans empreses, l’eliminació de sistemes fiscals especials com les SICAV i un replantejament global de l’IRPF, que inclogui la supressió dels ajuts fiscals als propietaris d’habitatges llogats, la implementació de les ajuts per lloguer a les persones llogateres, la deriva-ció a la base imposable general dels increments patrimonials derivats de la venda de productes d’inversió, l’ampliació dels esglaons del tipus de gravamen, l’ampliació del tipus als nous esglaons d’impostos més alts.
A mig termini, l’enterrament del model neoliberal ha de donar lloc a un conjunt de debats econòmics de gran abast: la política econòmica de la UE, el major paper del sector públic, la renda bàsica, l’increment de la despesa en salut, ciència, dependència o educació (per tancar la bretxa digital), etc. La redistribució de la renda ha de jugar un paper central, així com la regulació estricta del sector financer o el combat contra l’emergència climàtica. El rol de la fiscalitat en aquest nou marc econòmic té una importància cabdal.
A llarg termini (o potser no tan llarg), el debat va més enllà del tema impositiu i rau en el manteniment del mateix sistema capitalista, davant la greu contradicció entre la lògica del benefici privat i la resolució de situacions col·lectives com la pandèmia que estem vivint. Hem de recordar que la desigualtat a nivell mundial o l’escalfament global estan provocant més víctimes que el mateix coronavirus, per la qual cosa les propostes de transició cap a una economia socialista són més necessàries que mai.