Residències 100% públiques

gentgran

Residències 100% públiques

Les residencies són els domicilis habituals de les persones ingressades; no són hospitals, no són centres mèdics, és el lloc on viuen persones que no poden o no volen viure soles o en un domicili amb la família, per la seva pròpia cura i seguretat. Així, pel sol fet de viure a una residencia no hauria de significar cap pèrdua de drets. Per tant. ha de estar garantida la seva llibertat, la mobilitat, el dret a la salut i a la vida en total igualtat amb les persones que no viuen a les residències. El control i assistència sanitària ha d’estar a càrrec del servei d'atenció primària que li correspon pel lloc on està ubicada la residència, i en cas de necessitat l'han de curar a l'hospital o al Centre sociosanitari.

A Catalunya, tenim 1.050 residències per un total de 65.000 persones ingressades. D'aquestes només el 5% són totalment gestionades per la Generalitat. Fins ara, els grans inversors europeus s'han fet els amos dels centres de la gent gran. A més, el sou mitjà d'un treballador del sector aquí és de 950€, mentre que a la resta de països d'Europa es de 1.400 euros. Per tant, podem afirmar que han vingut a fer un gran negoci. No podem deixar la vida de la nostra gent gran en mans d’aquestes empreses.

Les residències no són centres que puguin substituir als sòcio-sanitaris, que estan preparats per atendre els malats que estan recuperant-se d'una malaltia o un accident greu.

La mitjana d'edat (abans de la pandèmia) era de 84 anys. D'aquests, gairebé el 70% són gran dependents. Aquestes persones pateixen el deteriorament propi de l'edat, tant físic com psíquic, però això no significa que es trobin en centres de salut mental.

Com s'ha demostrat, la ràtio d’auxiliars de geriatria i especialistes és insuficient, pel que és urgent reduir les ràtios (com mínim un gerocultor per cada quatre persones), així com disposar dels espais necessaris per gaudir de seguretat sanitària.

Les places desocupades per les morts d'aquests mesos no han de ser cobertes fins que s’hi garanteixi una habitació per resident, per tal que es pugui mantenir la distància de seguretat, i l’aïllament de cada persona al seu espai. D'igual manera hem de garantir la qualitat dels espais comuns, amb amplitud i que garanteixi que visquin les persones agrupades en funció de necessitats similars.

El nostre projecte és tenir una xarxa de residències per viure i residències de dia de titularitat i gestió pública 100%. Com hem vist durant aquesta pandèmia, seria l'única forma de protegir de manera integral a la nostra gent gran. Necessitem revisar lleis com la de serveis socials, la llei d'inspecció, Decret 205/15 de residències i centres de dia, obligar al pagament de les ajudes de la Llei de Dependència, i garantir que les places públiques estiguin a l'abast de tothom.