Qui som
Som un Partit nacional i de classe, democràtic, internacionalista i solidari, laic i feminista que treballa per organitzar a la classe treballadora i als sectors populars del país.
El nostre partit es fonamenta en els principis del marxisme, el leninisme, així com altres aportacions a la teoria i la pràctica revolucionàries. Es reclama hereu de la trajectòria històrica del PSUC i del Partit dels i les Comunistes de Catalunya.
Comunistes de Catalunya va ser fundat l’1 de novembre de 2014 a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat, després d’un procés d’unitat, protagonitzat per militants comunistes provinents de diverses organitzacions, constituint-se així el partit comunista de Catalunya. És un partit obert que treballa de forma unitària i participa en els fronts de lluita per defensar els drets de la classe treballadora i les classes subalternes, així com els drets nacionals del poble de Catalunya, per tal d’avançar en la lluita pel socialisme i la construcció de la República Catalana, d’acord amb els valors republicans i internacionalistes. La transformació socialista de la societat, en la perspectiva d’una societat comunista, és l’objectiu irrenunciable i fonamental per aconseguir la superació de tota forma d’explotació, opressió, discriminació, espoliació o alienació.
El projecte comunista i revolucionari és plenament vigent i necessari. Ens reivindiquem hereus de la història del moviment comunista internacional i de la lluita del moviment obrer; a partir d’aquest aprenentatge acumulat, hem de ser capaços i capaces d’imaginar un projecte pensat per al món d’avui, que situï els reptes actuals per a l’emancipació de la humanitat. L’única manera de fer front al col·lapse del planeta -intrínsecament lligada al capitalisme- és una societat socialista, situant la preservació del planeta i la fi de l’opressió i la desigualtat en el bell mig del projecte.
Per articular aquest projecte revolucionari, és necessari l’enfortiment del partit comunista de Catalunya, lligat a la classe treballadora i al poble català, que no només situï la qüestió mediambiental com un element central, sinó que també aixequi la bandera de la lluita feminista contra l’heteropatriarcat, constatant que el feminisme i l’ecologisme lligats a la lluita de classes tenen un elevat potencial transformador.
Objectius a aconseguir mitjançant la lluita de la classe treballadora i les capes populars. Comunistes de Catalunya defensa el dret a l’autodeterminació dels pobles, declara fermes conviccions republicanes i federals, i considera que la forma d’estat que millor serveix al desenvolupament de la democràcia i l’avenç del socialisme al nostre país, és la república democràtica.
Símbols i himnes
El diccionari defineix en una de les seves accepcions la paraula símbol com “A diferència del signe, imatge o cosa sensible que hom pren com a signe figuratiu d’una altra per raó d’una analogia que l’enteniment percep entre elles o d’una convenció”.
Els símbols han estat presents durant la Història de la Humanitat en el desenvolupament de qualsevol idea, gràcies a la capacitat d’expressió visual més enllà de les paraules, i ha servit, especialment, per tal d’aglutinar o representar de la manera més senzilla els trets característics de qualsevol conjunt d’idees, és a dir, de qualsevol ideologia. Des dels símbols nacionals (bandera, escut d’armes i himne) als símbols religiosos (com pot ser la creu en la religió catòlica, entre altres elements), els símbols han permès cohesionar de manera ràpida i simple la representació dels trets distintius d’aquestes ideologies. També en l’àmbit dels moviments socials i polítics.
Com a Partit comunista, nacional i de classe, els nostres símbols més identificatius són:
- La bandera roja: encara que ha comptat amb diversos significats al llarg de la Història, la significació que prenem és la de la Comuna de París, quan es va emprar com a símbol de desafiament.
- La falç i el martell: el seu origen és la Revolució Russa del 1917, i representa la unió de la classe obrera industrial (el martell) i dels treballadors agrícoles (la falç).
- L’estel roig de cinc puntes: va ser adoptat com a símbol de representació del Partit Comunista en el marc de la Revolució d’Octubre i de la Guerra Civil russa. Posteriorment, va ser replicada com a símbol pels partits de la resistència antifeixista i les organitzacions clandestines d’Europa de la II Guerra Mundial, com a mostra de suport a l’Exèrcit Roig i la seva lluita d’alliberament de les forces invasores de l’Alemanya nazi.
- La Senyera: és la bandera nacional de Catalunya, inicialment emblema del llinatge dels comtes de Barcelona del qual es té constància ja l’any 1150.
Els Segadors
Els Segadors és l’himne nacional oficial de Catalunya. Amb origen en la Guerra dels Segadors, del segle XVII, s’hi fa una crida a la defensa de la llibertat de la terra. La lletra actual és d’Emili Guanyavents i data de 1897.
Juntament amb La Internacional, és himne dels i les Comunistes de Catalunya.
Lletra dels Segadors
Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors.
Ara és hora d’estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
La Internacional
La Internacional és l’himne dels i les comunistes d’arreu del món. De caràcter revolucionari, socialista i internacionalista, va ser composta per Eugène Pottier en el context de la Comuna de París, el juny de 1871.
Va ser adoptat com a himne de la Segona Internacional l’any 1910, i també a les Tercera i Quarta Internacionals, donant lloc a ser adoptat com a himne també de la majoria de partits socialistes i comunistes, així com dels sindicats socialistes, comunistes i anarcosindicalistes. Entre els anys 1918 i 1944 fou l’himne nacional de la RSFS de Rússia, i del 1922 fins al 1944 de la Unió Soviètica. També fou l’himne de la majoria d’altres estats obrers sorgits després del context de la Revolució Russa fins als anys 20.
La Internacional es va traduir al català en diverses ocasions, destacant les que van fer Maria Aurèlia Capmany i Maximilià Thous Llorens són les més conegudes. Comunistes de Catalunya utilitzem de manera habitual la versió de Maria Aurèlia Capmany, tradicionalment emprada pel PSUC.
Versió original d'Eugène Pottier
Debout! les damnés de la terre!
Debout! les forçats de la faim!
La raison tonne en son cratère:
C’est l’éruption de la fin.
Du passé faisons table rase,
Foule esclave, debout! debout!
Le monde va changer de base:
Nous ne sommes rien, soyons tout!
Refrain:
C’est la lutte finale:
Groupons-nous, et demain,
L’Internationale
Sera le genre humain
(bis)
Il n’est pas de sauveurs suprêmes :
Ni Dieu, ni César, ni tribun,
Producteurs, sauvons-nous nous-mêmes !
Décrétons le salut commun !
Pour que le voleur rende gorge,
Pour tirer l’esprit du cachot,
Soufflons nous-mêmes notre forge,
Battons le fer quand il est chaud !
(Refrain)
L’État opprime et la loi triche ;
L’Impôt saigne le malheureux ;
Nul devoir ne s’impose au riche ;
Le droit du pauvre est un mot creux.
C’est assez, languir en tutelle,
L’égalité veut d’autres lois ;
« Pas de droits sans devoirs, dit-elle
« Égaux, pas de devoirs sans droits ! »
(Refrain)
Hideux dans leur apothéose,
Les rois de la mine et du rail
Ont-ils jamais fait autre chose
Que dévaliser le travail ?
Dans les coffres-forts de la bande
Ce qu’il a créé s’est fondu
En décrétant qu’on le lui rende
Le peuple ne veut que son dû.
(Refrain)
Les Rois nous soûlaient de fumées,
Paix entre nous, guerre aux tyrans !
Appliquons la grève aux armées,
Crosse en l’air, et rompons les rangs !
S’ils s’obstinent, ces cannibales,
À faire de nous des héros,
Ils sauront bientôt que nos balles
Sont pour nos propres généraux
(Refrain)
Ouvriers, paysans, nous sommes
Le grand parti des travailleurs ;
La terre n’appartient qu’aux hommes,
L’oisif ira loger ailleurs.
Combien de nos chairs se repaissent!
Mais si les corbeaux, les vautours,
Un de ces matins, disparaissent,
Le soleil brillera toujours!
(Refrain)
Paris, juin 1871.
Versió de Maximilià Thous Llorens
Amunt, els pàries de la terra,
amunt, els qui pateixen fam!
Els proletaris cridem guerra,
tot el món és de guerra un clam.
Del passat no en deixarem rastre,
estols d’esclaus tots amunt, tothom,
el món canviarà de base,
no hem estat res, ho serem tot.
És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la Internacional
serà el gènere humà. (bis)
No esperes salvacions supremes
de Déu, dels reis ni del tirà,
obrer, és la sang de tes venes
que triomfant et salvarà.
La força del tirà sotmesa
ton puny deixarà quan voldràs;
atiem la fornal encesa,
el ferro és fill del nostre braç.
És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la Internacional
serà el gènere humà. (bis)
Obrers, camperols, la batalla
ha començat i finirà,
la terra és per qui la treballa,
qui no treballa morirà.
Si del cel de la nostra terra
foragitem dels corbs l’estol,
pau dolça seguirà a la guerra
i sempre més brillarà el sol.
És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la Internacional
serà el gènere humà! (bis)
Versió de Maria Aurèlia Capmany
Amunt els damnats de la terra,
amunt els qui pateixen fam,
la força pel dret és vençuda,
s’acosta el bell temps de la pau.
Del passat destruïm misèries,
esclaus aixequeu vostres cors,
la terra serà tota nostra,
no hem estat res i ho serem tot.
És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
No esperes salvacions supremes
de déus, de reis ni de tirans,
obrer, és la sang de tes venes
la que triomfant et salvarà.
La força del tirà sotmesa
ton puny deixarà quan voldràs;
atiem la fornal encesa,
el ferro és fill del nostre braç.
És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
Obrers, camperols, la batalla
ha començat i finirà,
la terra és per qui la treballa,
qui no treballe morirà.
Si del cel de la nostra terra
foragitem dels corbs l’estol,
pau ferma seguirà a la guerra
i sempre més brillarà el sol.
És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)