Per la unitat sindical i l’enfortiment del sindicalisme nacional i de classe a Catalunya

Vivim un moment en què les tensions socials, laborals i nacionals es creuen amb una crisi civilitzatòria de caràcter ecosocial i, davant aquesta realitat, la necessitat d’un sindicalisme fort i unitari emergeix com a prioritat per a la classe treballadora catalana.

Parlar de crisi civilitzatòria no és un diagnòstic pessimista, sinó una base analítica per definir un projecte alternatiu: una República Catalana dels drets, amb sobirania, democràcia real i sota un model socioeconòmic que posi la vida al centre. Al III Congrés, vam subratllar que la sortida a aquesta crisi exigeix aliances de majories socials, no només tècniques i, per tant, cal un front unitari que vertebri la lluita de classes amb les aspiracions nacionals i democràtiques del poble català. Aquesta perspectiva es vincula directament amb la nostra aposta pel Front Democràtic i Social com a estratègia necessària per construir una hegemonia transformadora que li disputi l’espai a la reacció conservadora i el neofeixisme.

La fragmentació i atomització del mercat laboral, l’enfortiment del corporativisme i la sectoralització sindical i els discursos neoliberals ultraindividualistes i d’extrema dreta són elements que amenacen la força de l’organització col·lectiva dels i les treballadores als centres de treball. És per això que des de Comunistes de Catalunya considerem que el moviment obrer i, concretament, el sindicalisme de classe han de ser eixos fonamentals dins d’aquest front ampli. Com a classe, no ens podem permetre la fragmentació ni la competència interna, sinó que necessitem sindicats de classe més forts, més arrelats i amb més capacitat de mobilització. El sindicalisme català té una tradició arrelada en la lluita sociopolítica, en la defensa d’una vida digna per a la classe treballadora i en el compromís amb les llibertats democràtiques i nacionals del poble català. Aquesta tradició ha estat clau en la conquesta de drets laborals com la jornada de vuit hores, en la defensa de les llibertats col·lectives durant el franquisme i la Transició i en la construcció nacional de la identitat catalana.

Afirmem que la reconstrucció d’un sindicalisme de classe i nacional només és possible des de la unitat, des de la capacitat de coordinar lluites, de sumar forces i de prioritzar l’objectiu comú per sobre de les diferències tàctiques o organitzatives. Aquesta unitat no és un valor abstracte ni una consigna retòrica, sinó una condició material indispensable per disputar l’hegemonia al capital, defensar els drets ja conquerits i avançar en la construcció d’un país al servei de la classe treballadora. Els episodis de tensió entre organitzacions sindicals no expressen fortalesa, sinó feblesa i tampoc responen a les necessitats de la classe treballadora, sinó a les inèrcies del desgast sofert per anys de precarització i desafecció.

I això és especialment greu quan sabem que la patronal sempre va a una. Actua de manera cohesionada per bloquejar pujades salarials a cada negociació de conveni, evitar la reducció de la jornada laboral, precaritzar les pràctiques o retallar en salut i seguretat laboral. Davant un adversari que defensa de manera unificada els seus marges de benefici, el sindicalisme de classe no pot caure en la roda estèril de la confrontació interna (ni en eleccions sindicals ni en mobilitzacions unitàries), perquè l’enemic comú és clar i comú: la patronal i el sistema capitalista que representen.

En definitiva, des de Comunistes de Catalunya reiterem el nostre compromís amb la defensa de la unitat sindical i del sindicalisme de classe com a eina imprescindible per avançar cap a una societat justa, democràtica i lliure de qualsevol mena d’explotació o opressió. Justament perquè entenem que la unitat sindical és la primera pedra de la unitat de classe, la nostra aposta és clara: un sindicalisme que representi el conjunt de la classe treballadora catalana, que assumeixi els reptes socials i nacionals del país i que actuï com a motor en la construcció d’un Front Democràtic i Social ampli que integri sindicats, moviments socials i organitzacions polítiques de classe.

Àrea de Moviment Obrer de Comunistes de Catalunya